Seccions

Herbari dels Sistemes Litorals Mediterranis

 

1. Espècies d'habitats propers al freàtic
  • Línia Litoral (Cota 0-1 < 1,5m): Zona exposada al batut de les onades i la influència directa de les marees. Predominen espècies adaptades als ambients salobres. Les llavors han d´estar protegides enfront les elevades temperatures i l'excés d'evaporació. A zones amb baix impacte podem trobar gramí­nies pioneres provistes de rizomes horitzontals, tot i que no és estrany trobar aquesta zona lliure de vegetació. Tenen l'habilitat de sobreviure soterrades temporalment i de crèiixer a través de la sorra.
  • Jonqueres (Cota 0-1 < 1,5m): Situades entre les depresions interdunars. En aquestes transicions l'status nutricional be controlat per la dinàmica del freàtic. Fàcilment trobem condicions de sòl saturat bona part de l'any i s'estableixen condicions d'oligotrofia. Predominen espècies capaces de captar oxigen radialment (ROL) en condicions d'innundació.
  • Matollar Mediterrani Humit (Cota 1 - 1,5m): Predominen espècies tolerants a episodis puntuals de baixa aireació del sòl, sòl saturat i alhora resistents a la sequera.
  • Bosquines de Tamarius (Cota 1 - 1,5m): Hàbitats amb espècies tolerants a baixos nivells d'aaireació, sòls humits i compactats, resistents al soterrament amb sorres, tolerants a nivells moderats de salinitat i tolerants a l'exposició dels vents. Útils com a tallavents. Es tracta d'arbrissons resitents a les pertorbacions típiques del litoral.

2. Espècies d'habitats llunyans del freàtic
  • Dunes Embrionàries o Mòbils (Cota 2,5 - 3,5m): Hàbitat de gramínies perennes amb tiges llargues i reptants, molt resistents i amb gran capacitat de creixement. La retenció de la sorra que porta el vent provoca l'aparició successiva de petits obstacles i el  naixement de la duna. Aquest hàbitat nomé pot ser colonitzat per espècies arení­coles estrictes, adaptades a les condicions de mobilitat del substrat, aridesa, insolació, baixa fertilitat, etc.
  • Vegetació Camefítica o de Reraduna (Cota > 2,5 - 3,5): Els principals factors d'estrès en aquest ambient són la baixa disponibilitat d'aigua i de nutrients, així­ com la il·luminació i temperatures; estacionament extremes. Les espècies que colonitzen aquest hàbitat són camèfits i teròfits arenícoles, molt tolerants a l'estrès hídric i amb pocs requeriments. Toleren episodis puntuals de soterrament en sorra, modulant el creixment de la part aèria. Resisteixen també l'efecte dessecant i abrasiu de l'aerosol.
  • Matollar arenícola (Cota > 2 - 3,5): Predominen espècies tant de reraduna com de les dunes fixes, com ara de brolla i màquina litoral. Es tracta de la transició cap a les dunes arbrades i el seu estat està  molt condicionat per l'acitvitat humana donat que les zones litorals acostumen a rebre molta pressió.
  • Cadequers (Cota > 2 - 3,5): De la mateixa manera que el matollar, el cadequer suposa la transició entre la vegetació de reraduna i la pineda o bosc consolidat. L'espècie predominant (càdec) n´és predominant.